Bizcocho "Un que passava"

jueves, 24 de julio de 2008

Un bizcocho bien esponjoso no tiene precio. La textura melosa y el sabor dulce que deja no tiene igual. Vale, reconozco que me encanta hacer bizcochos, y hacía mucho, mucho tiempo que no me salía uno tan bueno. De acuerdo, seguro que era porque no tenía esta receta, celosamente guardada por Un que passava...gracias a una cervecita y un sashimi, soltó la presa...digo...la receta.

Ingredients:

1 pell de llimona ratllada
4 ous sencers
1/4 kg de sucre
1 iogurt natural Kaiku sin lactosa
oli d'oliva (el que càpiga en el pot del iogurt)
1 sobre de llevat
1/4 kg de farina (millor si és de reposteria)

Poses en un bol gran la pell de llimona, els ous (sencers) i l el sucre i ho bats tot o ho remenes amb una espàtula o una cullera de fusta fins que quedi el sucre desfet.

Hi afegeixes el iogurt i ho remenes fins que quedi lligat.

Hi afegeixes l'oli i remenes.

Afegeixes el llevat i remenes bé, fins que quedi el llevat ben dissolt.

Finalment afegeixes la farina i la vas barrejant a poc a poc perquè no faci grumolls. Jo la farina l'aboco a un colador i la vaig fent caure, així també queda una mica tamisada.

Després poses la massa en un motllo (jo el frego amb mantega [margarina en aquest cas] perquè no s'enganxi) i ho cou al forn a 180 ºC. L'estona, la que calgui fins que pugi (aprox. 35 min.).






Im-presionante.

10 comentarios:

unquepassava dijo...

Caram, quina pinta! Sempre el faig amb un motllo rodó, però així queda molt vistós. Una mica d'autobombo.

Cristina dijo...

Jejeej, el teu diu "nyaaaaaaam nyaaaaaaaam" ;) Ahir vaig fer un amb aquest motlle, però de taronja, xocolata i nous, i també ha sortit molt vistós. Aquest vespre el tastaré a veure què tal...:DDDD

Grine dijo...

¡¡Qué rico!! Oiga, ¿y ese brillito tan deslumbrante cómo se consigue?

Uau, Ferran, qué perdición de chocolate... Hay que probarlo.

Cristina dijo...

Jejeje, el brillo tiene truco: se le echa azúcar al molde. Así con el calor se funde y hace una especie de almíbar en el bizcocho ;)

Anna dijo...

De pastisseria... Té pinta de sortir d'una pastisseria...

Però segur quue està molt més bo!

(Ara...jo la repostreria ni tocar-la... Des que vaig fer un cop unes galetes amb ma germana que es podien fer servir de munició...com que no ho he tornat a provar...)

Cristina dijo...

Estava molt bo, creu-me que sí! ;)

La qüestió és anar provant a fer cosetes, Anna. No totes les receptes queden bé a la primera ni de conya (més aviat al revés!).

Jaume Julià dijo...

quina bona pinta, sí senyor!!!
Provaré a casa a veure com va...

Cristina dijo...

Provaré a casa a veure com va...


[veu Aquí hay tomate on] Ui ui uiiiiiiiiiiiiiii, en Jaume cuinant...uiuiuiui...ens enviarà fotos...uiuiuii...[veu off]

;)

manu dijo...

Qué buena pinta tiene...

Cristina dijo...

Y qué bien sabía...;)